“La fotografia és una evasió”

                La fotografia és l’art de la modernitat i el concurs COMPACT CLICK mostra a la perfecció la seva essència.

Actualment, el concurs compte amb més de cinc cents participants anualment i mostra que a través de l’objectiu la vida pren una altra perspectiva, on la línia que separa el món oníric del real es difumina. Aquest tipus de certàmens universitaris tenen cada any centenars de participants que entenen la fotografia com una manera diferent d’entendre la realitat. Un bon exemple són els joves emprenedors com la Blanca Viñas i el Guillem Trius, estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i ferms defensors d’aquest art. “Cada cop m’agrada veure el món més desenfocat, suposo que inconscientment és una visió escapista”, afirma la Blanca.

Proposta d’inici de reportatge

CLARA GARCIA PUIG

Advertisements

Què és el Compact Click?

COMPACT CLICK és un concurs que organitza la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, juntament amb el grup de Compact. Compact Response Group és un grup independent de serveis amb unitats que abracen tota la cadena de valor del màrqueting, les relacions amb els públics d’interès i la innovació.

COMPACT CLICK és un curs de temàtica lliure destinat a menors de 30 anys, que s’organitza anualment amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació Blanquerna i la revista IPMARK. Ja se n’ha organitzat 4 edicions amb un resultat satisfactori. El guanyador és premiat amb la difusió de la seva obra, un exclusiu llistat de destinataris –mitjançant un enviament personalitzat de 299 copies fotogràfiques, numerades i signades per l’autor –i una càmera Nikon D3200.

Image

El darrer any, la guanyadora del premi va ser la Blanca Viñas, amb l’obra “Dejarse llevar”, treball seleccionat entre 500 fotografies. Alhora, l’estudiant de tercer de Periodisme, Guillem Trius va rebre una menció especial per la seva obra titulada “Abaraka”.

Image

     Blanca Viñas Alcoz, “Dejarse llevar”

“La ausencia de orientación,

la confusión de no saber qué hacer

ni a quién seguir. Una mezcla entre desorientación y escapismo. ¿Se puede escapar sin saber dónde ir? Dejarse llevar.”

Image

 Guillem Trius Soler, “Abaraka”

El lliurament demis de fotografia COMPACT CLICK 2012 va tenir lloc el 12 de desembre de 2012 a L’Auditori de la Facultat. La conferència va anar a càrrec de l’Enric Sauté, dissenyador gràfic català, qui va destacar  el valor de la fotografia en el disseny gràfic. També va intervenir el degà, Dr. Josep Carbonell, el fundador de COMPACT, Ildefons García Serena, i el director a Barcelona de la revista IPMARK, Manuel Vila del Olmo.

Blanca Viñas, guanyadora del concurs de COMPACT Click de 2012 a qui hem entrevistat, és una jove emprenedora i amant de la fotografia. Amb vint-i-cinc anys compta amb un currículum vitae molt complert: graduada en Enginyeria de l’Edificació (UPC), titulada en gràfica publicitària (escola Massana de Barcelona), i actualment cursa quart de Periodisme a la Blanquerna.

Image

Entre d’altres moltes coses, ha realitzat cursos de projectes fotogràfics, tècniques alternatives de fotografia, laboratori fotogràfic, serigrafia i llibre d’artista al centre cívic Pati Llimona. Les seves fotografies es caracteritzen per un treball acurat amb combinació de colors i imatges juxtaposades i invertides, amb diverses formes, també combinant paisatges amb estampats i línies rectes. També hi trobem molts efectes que ens duen a un món de somnis i imaginacions. Treballant principalment amb càmeres analògiques, les seves fotos són un resultat de varis experiments, entre d’altres coses, utilitzant vins, vinagre i cervesa. Els efectes de les seves captures conflueixen l’arquitectura i la fotografia analògica amb la utilització de manipulacions de la emulsió sensible de cel·luloide, l’ús de filtres i mascares, las superposicions i el recurs de les múltiples exposicions.

ANA FERRER

Blanca Viñas: “La fotografia és una evasió”

Les fotografies de la Blanca Viñas (Barcelona 1987) transporten a l’espectador a un món oníric amb combinacions de colors i imatges sobreposades. Va estudiar Enginyeria d’Edificació a la Politècnica de Catalunya y la fotografia, que al principi era un complement i eina de treball, s’ha convertit poc a poc en una obsessió. Actualment, fa les fotografies de La Fenoteca de Barcelona, una plataforma musical de la Ciutat Comtal.

 Imatge

Quan vas començar a sentir passió per la fotografia?

Des de petita, potser des dels 12 anys ja em cridava l’atenció el fet que una imatge pogués quedar gravada en un dispositiu, en aquell cas una càmera analògica compacta.

Fotografia analògica o digital? Perquè?

Considero que les dues són eines molt vàlides, però per fer un ús més expressiu a mi m’agrada més la imperfecció de l’analògic, la sorpresa, els errors, … l’emulsió de la pel·lícula és com si fos la tela d’un pintor.

Com definiries el teu estil?

És complicat definir un estil perquè no m’agrada tancar-me en res, però si que considero que en les meves fotos predominen paisatges onírics, indefinits o irreals

Imatge

Quins són els teus principals referents del sector?

Ara per ara m’identifico amb autors que fugen d’arguments conceptuals, m’agraden els que se centren en l’expressió de la fotografia per si mateixa, Vari Caramés podria ser un d’ells o Benedetta Falugi. Però admiro la feina de tots els que són capaços de definir un estil propi com Moholy Nagy, William Eggleston, Gregory Crewdson, John Baldessari o Sophie Calle.

Com veus el món a través de l’objectiu?

Cada cop m’agrada veure’l més desenfocat, suposo que inconscientment és una actitud escapista.

Què significa per tu la fotografia?

És una evasió, hi ha qui necessita anar al gimnàs, a mi fer fotos em fa posar les idees al seu lloc.

 Imatge

Com relaciones l’enginyeria amb la fotografia?

Encara que no en sigui del tot conscient és probable que el fet d’haver estudiat Enginyeria en Edificació m’hagi donat una visió de l’espai que d’una altra manera no l’hagués adquirit. 

Quina és la teva tècnica fetitx?

M’agrada explorar les infinites possibilitats que ofereix la fotografia analògica, intervenint i manipulant el negatiu, però mai de la mateixa manera, per aconseguir resultats diferents.

Com et vas donar a conèixer?

El projecte Get Dirty de This is Underground, l’exposició a la Galeria Atelier o participar al Swab estic segura que han estat bons impulsos, però considero que això arriba a un públic molt reduït.

Què va suposar per tu guanyar Compact Click?

Sempre il·lusiona saber que la teva feina és valorada per un jurat. Al tractar-se de projectes molt personals mai saps quina rebuda poden tenir, participar en un concurs com Compact Click és una manera de descobrir si el que fas arriba o no arriba.

Imatge

Era el primer concurs de fotografia al que et presentaves? Si no és així, el vas guanyar?

No era el primer concurs al que em presentava, ja m’havia presentat al concurs del magazine de la vanguardia i no vaig guanyar, però vaig quedar finalista.

Com afrontes el futur?

Amb ganes de seguir fent descobriments dia a dia, i desitjant que aquest mitjà d’expressió que he trobat no s’esgoti. Tot el que fa referència a la difusió de la meva feina penso que va molt lligat amb seguir treballant i ser autocrític. Ara per ara no em plantejo res més, penso que el simple fet d’estar actiu et va marcant una mica el camí. En definitiva intento evitar planejar un futur per permetre’m gaudir del que tinc al present.

EVA ANDRÉS I CLARA GARCIA